Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent
Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent
Ja fa més de 30 anys que en Raimon ho cantava i és tot un clàssic.
Era un dia clar pel cel escocès (no plovia i sortia algun raig de sol fugaçment) i tot i estar en un observatori científic (on hom suposa que ha de ser seriós i comportar-se en conseqüència a aquestes suposicions), no vam poder resistir la temptació d'emparrar-nos al monument i desafiar la ventada que feia.
I es que l'energia que hom pot arribar a carregar en plantar cara al vent amb tot el cos és difícil d'explicar, és com un deixar-se emportar però sense deixar-se vèncer per la força de l'aire. Tot plegat, una sensació molt agradable.
Cristina Dalmau
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
Informa't
- Itineraris
- MJS
- Elim
- Voluntariat
- Acompanyament
- Ser Salesià
- Viure a Fons