Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

El lloc de l'altre

El lloc de l'altre

He d’anar a  fer de voluntària per al Banc d’Aliments. Estaré dues hores i mitja al Caprabo sensibilitzant la gent i oferint l’oportunitat de ser solidaris tot fent present i conscient a moltes persones que no poden venir amb el carro de la compra i omplir-lo per les seves famílies, nens, avis... per a ells sols. N’hi ha que tenen la cartera buida i no se’ls hi obren les portes de sortida.
“He d’anar còmoda però arregladeta, cal estar agradable”.

Puntualment arribo al supermercat. Hi ha una senyora gran amb els seus néts d’uns dotze anys fent aquest servei. Primera impressió i pensament:
"Que maco, quina riquesa aquests nens fent un voluntariat al costat de la seva àvia”. Se’ls veu contents i cansats”


Miro les grans caixes que hi ha al sortir de les màquines registradores,
“Oh quina sorpresa, si estan casi buides”
- És que ja han vingut ha fer una recollida, estaven plenes, em diuen
“Ai d’acord, quin ensurt, si a les set de la tarda estiguessin tant buides quin fracàs!”

De cop em donen una samarreta blanca on hi posa voluntària.
“Sobre aquest vestit maco que m’he posat? Bé d’acord, si. Si em poso la samarreta per damunt, no em sento tant bé, però a fer el que calgui!.”
- Té. Aquí et passo les bosses i els paperets on hi ha la llista d’aliments més apropiats per a la recollida. Es tracta de donar-ho a la gent quan entri.

Primers intents, passen de mi, de la bossa i del paperet.
“A mi no m’ho agafen, per què?
I penso com es deu sentir la persona que allarga la ma per demanar i és invisibles a la gent que passa.
Va Montse, fes-ho bé que ho saps fer!.
Rialla a la cara d’orella a orella.
Bona tarda… “
Van passant minuts… i entra gent com un degoteig: parelles joves, parelles grans, dones soles, homes, famílies amb nens petits, amb nens de mitjana edat, pares amb nens,  joves, petit grup de jovent… A tots se’ls obrirà la porta per sortir desprès de pagar el que poden i volen  comprar. Surten amb carros plens o mig plens, bosses, algun producte puntual a la mà… Hi ha de tot.  Vaig establint estratègies a continuació de la salutació: Me’n vaig sortint!

L’experiència és brutal: persones tímides, algunes col·laboradores extravertides, les que es justifiquen en el no, les que no es justifiquen i passen del tema, algunes que pregunten, persones que et renyen i s’enfaden… Hi ha de tot.
La meva companya voluntària va recollint les bosses amb aliments i els va classificant. Les caixes ja no estan tant buides.

Hem acabat; És l'hora de tancar. Remirem els productes que s’han recollit. Bé, estem satisfetes i contentes, ha valgut la pena!.
Són 2/4 de deu, fa fred, cap a casa...

Les meves reflexions:
“ Els empobrits... tornen a casa, si tenen casa... Senyor!”. “Com se senten després de demanar?  Caminant, amb bus, algú els ha anat a buscar, algú els espera?... Senyor!  Amb quines forces, amb quin abric?
Senyor! És just aquests contrast? Uns al costat del altres? ... Com els hem tractat la gent?... Senyor nostre,  Perdona’ns!


Jesús i els menesterosos
Déu “fa justícia als orfes i a les viudes; estima els immigrants i els dóna aliment i vestit”. Dt 10,18

Jesús i la seva comunitat vivien barrejats amb gent marginada, considerada impura: publicans, pecadors, prostitutes, leprosos
Mc 2,16: Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, digueren als deixebles:  --Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
Lc 7,37: Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum

Jesús reconeix la riquesa i el valor que tenen
Mt 11,25.26: En aquell temps, Jesús digué:   --T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.
Lc 21,1-4: Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure,  i digué:   -Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres.  Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.

Els proclama feliços, perquè el Regne és d'ells, dels pobres
Lc 6,20: Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:  --Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!
Mt 5,3: Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

Ell mateix viu com un pobre. No té res propi, ni tan sols una pedra per reposar el cap
Lc 9,58: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.

I als que volien seguir-lo per viure amb Ell en comunitat, els fa escollir. ¡O Déu o els diners!
Mt 6,24: Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

Va fer aquesta elecció pels pobres
Mc 10,21: Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué:  --Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
La pobresa que caracteritzava la vida de Jesús i dels deixebles, caracteritzava també la missió. Al contrari dels altres missioners.
Mt 23,15: Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l'infern el doble que vosaltres!

Els deixebles de Jesús no podien portar res amb si, ni or, ni plata, ni dos vestits, ni una sarró, ni sandàlies
Mt 10,9-10: No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure;  no  prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin.

Havien de confiar en l'hospitalitat. En el cas de ser acollits per la gent, haurien de treballar com els altres i viure del que havien rebut en canvi
Lc 9,4: Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc.
Lc 10,5-6: Quan entreu en una casa, digueu primer: "Pau en aquesta casa."  Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres.
Lc 10,7-8: Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.  »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin,

Havien d’ocupar-se dels malalts i necessitats. I llavors podien dir a la gent: "El Regne de Déu ha arribat"
Lc 10,9: cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: "El Regne de Déu és a prop vostre."
Mt 10, 8: Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.

D'altra banda, quan es tracta d'administrar els béns, el que crida l'atenció en les paràboles de Jesús és la serietat que demana en l'ús d'aquests béns
Mt 25,21.26: L'amo li va dir:  - Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor. (...)  »Però l'amo li va respondre: »--Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat.
Lc 19,22-23: »Ell li respon:  - Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat.  Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?

Per a Jesús ser pobre no és sinònim de ser mandrós i negligent. Jesús vol que els diners sigui posat al servei de la vida
Lc 16,9-13: I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans.  Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany?  Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.


Montse Claveria (nadal 2012)

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article