Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

De la contemplació a l'acció

De la contemplació a l'acció

És diumenge, 5 d'agost. Començo les vacances amb la família. Són les 11 del matí i em trobo a l'estació de tren de Ciutat Meridiana tot esperant el tren que em porta cap a C. Mentre espero a l'andana, em crida l'atenció l'escena de dos joves que estan en un banc. Els dos estan dormint profundament: un estirat al banc boca terrossa i l'altre assegut recolzant el cap als genolls. Es troben allà completament al marge de tot el que està succeint al seu voltant. Durant l'estona que he estat esperant, prop de tres quarts d'hora perquè el tren portava entre 20 i 25 minuts de retard, els dos joves han continuat igual, sense immutar-se. S'han aturat diversos trens i han baixat i pujat uns quants passatgers. Alguns han passat davant d'ells i els han mirat de reüll, com aquell qui no vol. Jo també els anava contemplant i anava desgranant els meus pensaments: "Aquests joves no deuen tenir més de 18 anys.... Quina deu ser la seva situació?... Segurament han esta tota la nit de festa i ara l'estan dormint.... No tenen cap problema per dormir a qualsevol lloc i sense cap mena de vergonya... Com és que es troben aquí?  És que potser no tenen un lloc on dormir? O és que el tenen però tant els en dóna?...".  Els he mirat per veure si els reconeixia però no se'ls veia la cara. Podien ser perfectament alguns dels joves de la UEC o de la Fundació Èxit, però m'he quedat amb les ganes d'esbrinar-ho, i tampoc no he gosat despertar-los. El meu tren ha arribat, he pujat i els he deixat allà tal com estaven.

Al tren he continuat donant voltes a l'escena i de seguida m'han vingut algunes preocupacions: “Estic fent tot el possible per arribar als joves del barri que més ho necessiten, als que estan més al marge i ningú se n'ocupa?” “És suficient el que estem portant a terme en el Centre?..”  He pensat també en el que hauria fet Jesús: Segurament hauria actuat d'una altra manera... Segurament hauria passat de la contemplació a  l'acció: s'hauria assegut al seu costat tot esperant parlar amb ells i compartir la companyia...

Senyor, em sento superat, de vegades prefereixo mantenir-me en la contemplació de les coses i de les persones; prefereixo mantenir-me en la seguretat del que ja està funcionant, sense anar molt més enllà... Tot i així no em sento del tot satisfet,  vull que em donis la teva força per "despullar-me de l'home antic i del seu estil d'obrar" (Col 3, 9); per sentir-me realment ressuscitat; per sentir-me deixeble teu i amb ganes d'actuar segons el teu estil de vida.  Vull donar-te gràcies per les persones que tinc al meu costat i que m'estan esperonant, interpel·lant, ajudant a sentir-me més deixeble teu, en camí, però amb ganes de continuar caminant.

                                                                                                                         Toni Parrilla

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article