Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Dóna'ns audàcia per donar suport

Dónan's audàcia per donar suport

Fa unes quatre setmanes vaig estar xatejant amb una noia que va viure al Centre d’Acollida on treballo. Sempre hem mantingut la relació. Un parell de setmanes abans, l'havia telefonat per felicitar-la el dia del seu aniversari. Em va dir: ets l'única persona que m'ha trucat.

Fa pocs anys que va complir la majoria d'edat, viu en una residència, i la vida per a ella segueix sent un repte diari de supervivència.

M'havien dit que s'havia anat a viure a Galícia. Li vaig preguntar al xat on estava i la seva resposta va ser la mateixa que per telèfon: "a la residència". Sentia incertesa per no saber si em mentia perquè no li qüestionés el perquè del viatge, també vaig sentir por pensant que potser estava amb algú que no li permetia dir on es trobava. Fa una mica menys de dos anys va estar a punt d'anar amb un senyor estranger, que estava embolicat amb la seva mare i sembla ser vinculat a una xarxa de prostitució. Em sentia angoixada i no podia expressar amb llibertat a través del xat.

La conversa telemàtica només em va permetre extreure la següent informació: que era a la residència, que no treballava però que estava buscant feina i que dins de la seva situació estava bé. No sabia què havia de fer, si preguntar directament si havia estat o si estava a Galícia o ignorar el tema ja que ella no me l'havia nomenat. Al final em vaig llançar a preguntar directament, però al mateix temps que jo li preguntava, ella es va acomiadar al xat i no em va contestar. La incertesa es va convertir en angoixa: per què no m'havia contestat?, S'havia enfadat perquè algú m'havia informat del seu viatge a Galícia?, Potser pensava que dubtava de la seva paraula? És què no podia respondre'm? Potser va tancar el xat quan es va acomiadar i no va llegir el missatge? Em sorgien moltes preguntes sense resposta.

Passava el temps i per la ment m'anava i em venia el tema i vaig decidir telefonar. Es va mostrar contenta en dir-li que era jo. Aquesta vegada em va dir que ja treballava en una "Bocateria", 4 hores al dia, 24 hores a la setmana, que cobrava 400 euros, però que, si feia hores extres, li pagarien una mica més. Li havien dit que treballaria dos mesos de prova i després li dirien si li feien contracte o no.
Per viure a la residència ha de pagar 300 euros. Finalment, li pregunto si ha estat a Galícia, riu i ... em diu: sí, vaig estar, però vaig ser-hi i vaig tornar. Davant la meva pregunta, vas anar amb alguna amiga? O t'has enamorat i et vas anar amb el nuvi?, potser pensaves que allà seria més fàcil trobar feina i pisos de lloguer més econòmics? Sospira i iniciem un diàleg:

- Vaig anar amb una amiga a la Corunya, en aquests vols econòmics, ella es va quedar però jo vaig decidir tornar. Allà les coses tampoc eren fàcils i aquí almenys us conec.

- Vaig preguntar a la residència si podia tornar i em van dir que sí. Com no tenia feina no podia pagar els 300 euros, però em van dir que com sempre havia pagat em donaven una oportunitat i que no pagués fins el mes que ve. Encara sort, si no em quedo al carrer.

- He de buscar una altra feina, aniré a una ETT per veure si trobo alguna cosa.

- Finalment m'han cridat per anar a fer-me les proves per veure si em donen el CAD (certificat disminució). Si me’l donen, veuré si és veritat que tinc més possibilitats d'aconseguir treball. Però no sé si m'ho donaran perquè algunes preguntes eren molt fàcils i jo no he mentit al fer-lo... s'haguessin adonat si m'hagués fet la tonta.

- Saps? la meva mare està fatal. L'han fet fora de la residència de monges on estava. L'han fet fora per puta.
 Ni tan sols és capaç de comportar-se en la residència. No sé on és ara. Sempre està embolicada amb algun home.

- En aquest moment vaig intervenir i li vaig preguntar: Te'n recordes quan estava embolicada amb un senyor d'un altre país i no sabies si anar amb ell?

- Uf! Encara recordo el que em vas dir ... escoltar una monja dient això! Quina impressió! Que fort! Tinc una mare puta i boja i un pare boig. Bé i la meva mare no està boja, és esquizofrènica o alguna cosa d'això, però és intel ligent, això li deien les monges de la residència.

- Bé, vaig tornar a intervenir, a veure quan quedem!

- ¿Això dic jo, a veure si és veritat que vam quedar algun dia?

- D’acord, ja et trucaré.

 


Senyor, que fàcil és dir:

"No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu... Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells?" Mt 6, 25-26

... Quan tenim una feina més o menys estable, menjar, vestit i un munt de coses més que ens donen seguretat per viure el quotidià.

Però que difícil és dir-li "no et preocupis per la teva vida" quan ha passat per tants treballs escombraria on ha treballat un munt d'hores sense contracte i mal pagada, quan sap que la seva estada a la residència té data de caducitat, encara que li prorroguin algun any més, i no pot estalviar per fer front a un lloguer, quan no pot comptar amb ningú de la seva família per tirar endavant; quan els que diem estar al seu costat, tampoc podem ajudar en el que necessita: feina, pis ...

Senyor, ella, com qualsevol ésser humà val molt més que els ocells ¡cuida-la! I doneu-nos l’audàcia, el coratge i la força per donar suport a qualsevol que està al nostre voltant i ho necessita.

                                                                                                                         Religiosa

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article