Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

En Pere no s'ha llevat amb el peu dret

En Pere no s'ha llevat amb el peu dret

He arribat com cada matí desitjant de tot cor i demanant en una senzilla pregària que el dia transcorri tranquil i serè i sapiguem, tots plegats, fer les coses amb serenor.

Quan entra al pati ja percebo que en Pere, avui, no s’ha llevat amb el peu dret: el saludo i li desitjo un bon dia, com a tots, però no em contesta i es mostra sorrut; es recolza a la paret i s’escorre fins a terra després de llançar la cartera sense miraments i estampar-la contra la columna…  Vaja, avui potser estarem distrets!, penso. Sona el timbre i arrenco passadís enllà amb tot el grup, visualitzant amb èmfasi que en Pere s’afegeix a la nostra moguda; abans d’enfilar escales amunt m’aturo i escorcollo la fila amb certa timidesa fins que m’adono que sí, s’ha decidit i camina capcot i maldestre amb els altres però sense els altres que s’han  preocupat de deixar espai a tot el seu voltant per tal de no rebre cops ni físics ni dialèctics.

Mentre pujo l’escala penso en els pares d’en Pere i la poca implicació que tenen en la problemàtica del seu fill: segurament que prefereixen no veure el que en realitat passa – potser és massa dur per a uns pares!- i s’acontenten dient que en Pere té molt geni i tots els seus companys li tenen mania i com que és tan corpulent i tan innocent de seguida el veiem a ell i no als altres; el seu fill els explica que ell només s’hi torna quan li fan alguna cosa…

En arribar a l’aula sembla que la cosa s’ha apaivagat i entra explicant-li a l’Àlex el joc nou de la “Play” que ahir el pare li va comprar. Comencem la classe i no presenta la feina però, a part d’això, que ja és el que acostuma a passar, no tenim més eventualitats.

Arriba l’hora de l’esbarjo i ja gairebé m’he oblidat dels fets de primera hora. Al pati s’organitza l’habitual partit de futbol. No passa gaire estona i a en Pere li marquen un fora de joc que, a ell, no li quadra ni poc ni gens. Malgrat tot, el partit continua sense altre altercat que alguna expressió que faig veure que no sento –avui, intueixo que és millor actuar així- ‘Esther i la Paula em vénen a demanar per pujar a la biblioteca i mentre comento amb elles la jugada ja corren a buscar-me perquè el nostre protagonista ha enganxat a l’Esteve pel coll i diu que se´l carregarà… Amb el company de cicle anem per separar-los –sola no m’atreviria perquè en Pere físicament és més gran que jo-. Intentem ajudar l’Esteve amb gel, fregues… però li fa molt de mal el ganyot i preferim avisar la família perquè el vinguin a buscar. En Pere crida, plora, insulta i s’entesta en què li ha fet perquè s’ho mereixia i li volia fer mal perquè el seu rival li ha pegat… Deixem que s’esbravi i de mica en mica, intento parlar de nou amb ell, són tantes vegades dient-li el mateix! I em rendeixo: és incapaç d’adonar-se que el problema és ell i no els altres?. I decidim avisar els pares perquè també el vinguin a buscar: el que ha succeït ho mereix i el veiem tan nerviós que creiem més prudent que acabi de passar el dia fora de l’escola. Deixo avís perquè truquin des de secretaria ja que he decidit no dedicar ni un minut més a conversar amb aquesta família; no fa gaire vam tenir una entrevista de gairebé dues hores per una altra eventualitat i no hi ha manera que reaccionin; se´ls ha aconsellat des de la tutoria, des de direcció i des del gabinet d’orientació i l’únic que saben dir-nos els pares és que la culpa la tenen els companys i ve de molt enrere… Arribo a la conclusió que només puc anar trampejant la situació i que acabi el curs!

Ja sóc a la reunió programada a les 13h. però amb el cap més allà que aquí; em sento incòmoda: una barreja d’impotència, ràbia i pena de pensar com ho passa de malament el pobre Pere que ben segur que és víctima de vés a saber què i que, a la seva manera, lluita cada dia per tenir amics a l’escola i no ho aconsegueix; i li ha tocat uns pares que no poden amb ell i no encerten en ajudar-lo. Per acabar-ho d’arreglar, en Pere ha topat amb una mestra que després d’un curs i mig, s’ha cansat i està a punt de llençar la tovallola per un afer que li sembla que la supera…

Quadern de vida – M.E.C. (gener 2008) 

                                                                                                                   

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article