Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Porto mes i mig sense consumir i estic bé

Porto mes i mig sense consumir i estic bé

A finals de 2007 arriba una nena a la "Casa Nostra". L’anomenaré Carme.

Ve d'un centre d'acollida. En el seu dia la seva mare la va fer fora de casa perquè no podia amb ella ¡començava a viure l'adolescència "a tope"! La seva situació familiar ha estat molt inestable des de molt petita. El pare alcohòlic els va abandonar tot just havia nascut el seu germà, a qui li uneix un gran afecte. Segons tinc entès, el pare maltractava tant a la mare com a la filla. D'altra banda, la mare està diagnosticada d'esquizofrènia i té una disminució del 70%. I per afegir més dolor va ser testimoni del suïcidi de la seva mare i de la seva àvia.

Per completar la presentació de Carme afegiré que aquest mateix estiu mor en circumstàncies poc clares, la persona que havia estat per a ella el seu referent afectiu, la qual li donava una major estabilitat emocional, el seu oncle, ell li marcava el funcionament diari i les pautes en la seva vida.

En aquest panorama de patiment, abandonament i incomprensions podem entendre que la situació de Carme a tots els nivells: emocional, afectiu, psicològic, etc. és d'alt risc. Pateix molts alts i baixos. Brots de molta agressivitat física i verbal amb les persones que estan a prop d'ella. Un dia que s'havia pres la píndola del dia després dialogant amb ella al despatx sobre les conseqüències sanitàries de l'abús de la píndola i del canvi continu de parella em diu: "Però tu ets puta o ets monja?" Parlant així de sexe sembles una puta no una monja! Jo acullo el seu comentari amb un somriure i amb un profund respecte a la persona que tinc davant.

En altres moments de més desànim Carme arriba fins al fons de la desmotivació per la vida, desitja morir-se, en algunes ocasions ha abusat dels barbitúrics i/o s'ha tallat amb fulles d’afeitar.

Les tres vegades que ha estat ingressada a l’UCA he compartit aquests moments amb profund dolor. No sé quan ho hem passat pitjor si quan la veiem sense sentit per viure o quan l'eufòria la porta a no deixar-nos viure.

Amb freqüència el tenir cura del seu germà petit és l'únic que li aconsegueix motivar per sortir de la situació límit.

L'escola li serveix com a justificació per al consum de porros, d'alcohol i de freqüents relacions sexuals. Dels primers passos amb aquests consums ha passat a un augment significatiu que donat el seu feble estat li ha significat crisis molt més acusades i de molt difícil control.

Creiem que hem fet tot el possible per ella i que l'ha percebut. El nostre centre i nosaltres no tenim recursos per contenir les seves múltiples escapades que realitza de totes les maneres possibles. S'ha de demanar un centre terapèutic -més contenidor i amb la medicació adequada-. L'equip educatiu hem discutit sobre que és el millor per Carme. Al final ens assignen un centre i cal canviar-la “d’avui per avui". Després de dialogar amb els educadors i escoltar les molt variades opinions em toca decidir. El cap em diu que sí i el cor em diu: "mare meva!" "On la portes?" Em pronuncio després d'escoltar els educadors del seu pis, de pregar i discernir: "Es trasllada al centre designat per l'Administració". Aquest dia l'acompanyen dos educadors, els seus tutors, jo no vaig amb ells, em quedo amb el cor encongit. El comiat és més suportable del que s'esperava per part seva, encara que verbalitza que no es vol anar també reconeix que necessita una mica més.

Després de múltiples gestions d'una educadora es concerta una visita al nou centre de Carme fet molt costós en ser un centre terapèutic. Dit sigui de pas està en l'últim racó de la muntanya i allunyat de tota civilització.

A la fi em trobo amb la Carme, ha passat mes i mig sense poder contactar amb ella. Quan ens veu, plora i es fon en una llarga i profunda abraçada. L'alegria és immensa, la meva també. Les primeres paraules són "Fa mes i mig sense consumir i estic bé".

¡¡Gràcies a Déu!!!

... Veniu a mi tots els que estigueu cansats i afeixugats que jo us faré reposar ...

Mª L. M. (22 novembre 2009) 

                                                                                                                   

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article