Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Aconseguí allò que desitjava

Aconseguí allò que desitjava

Estant al despatx de "Càritas Parroquial" vaig observar a un senyor que portava llarga estona esperant. Li vaig preguntar si tenia visita concertada i em va dir que no, però que el seu cas era molt urgent i que esperaria tot el temps que fos necessari. Pere, (per posar un nom), va esperar pacientment.

Quan la resta de gent ja havia marxat ens quedem sols a la sala (la treballadora social estava atenent l'última visita programada), ell no va poder resistir d'explicar la seva situació, el vaig convidar a que esperés a entrar per explicar el cas a la treballadora social, però ell tenia ganes de poder-ho explicar...

Va haver de marxar del pis on vivia perquè no podia pagar. El seu únic equipatge era una petita maleta. Portava 10 dies anant d'un lloc a l’altre, i sense diners per menjar, de tant en tant es menjava un entrepà. En tres ocasions havia acudit als Serveis Socials i li donaven diners per a un entrepà. L'última vegada li van dir que no tornés, que es passés per Càritas. Aquesta nit, es va passar per la parròquia i una senyora li va donar l'adreça d'un alberg on poder anar a dormir, també li va proporcionar diners per al tren. Però l'experiència de dormir en un alberg no havia estat el que es pot dir agradable. Ho va passar malament, eren unes 30 persones en una habitació amb dos WC. La gent estava incòmoda, es barallaven entre ells, s’insultaven, cridaven ... Pere va decidir deixar l'alberg, aquesta nit va acabar dormint a l'estació de Sants. Jo li vaig preguntar si no tenia família. Em va dir que tenia dos germans a Jaén i que en aquests moments el seu únic desig era que algú li pagués el bitllet per poder reunir-se amb ells. Li vaig donar diners perquè mengés alguna cosa.

Em costava donar-li més. Quina seria la veritable història? Per què hauria arribat a aquesta situació? Més tard pensant en això vaig arribar a la conclusió que hi ha ocasions en què cal veure el present i atendre les necessitats d'aquest moment. I em vaig sentir garrepa, miserable.
 
Després de l'entrevista amb la treballadora social, les dues ens sentim, d'alguna manera, afectades per la història d’en Pere. La vam estar contrastant i la història que ens havia explicat coincidia.
Vaig marxar cap a casa, era un d'aquells dies en que et vas a casa esgotada, i no només pel cansament físic sinó per la quantitat de situacions difícils que veus i l’impotència de no poder solucionar-ne cap. Tampoc saps si la història és del tot real i t’intentes tranquil·litzar qüestionan-te si serà veritat el que estan explicant.
 
Parlem amb la persona de la parròquia que l’havia derivat a l'alberg i vam poder reunir els diners per al bitllet a Jaén. Quedem amb en Pere a l'estació i esmorzant amb ell ens va explicar tot el que li havia succeït des de dimarts fins aquest moment.

Dimarts va dormir a l'estació de Sants i al matí unes monges van passar a donar-li cafè, el van enviar a una entitat del Raval, en aquesta entitat no el van poder atendre i el van enviar a un altre alberg on no va poder ser atès tampoc. D'allà el van orientar a una entitat on podia deixar la maleta a consigna, però la consigna era plena i no la va poder deixar. Cansat i desmoralitzat, va agafar la seva documentació i va tirar la maleta a un contenidor. Fins dissabte al matí que se l’havia citat per agafar el tren, va estar dormint a l'aeroport, perquè allà no tancaven i no feia tant de fred.

Se li va lliurar el bitllet i en Pere pujà al tren, això era el que ell desitjava, i a la fi, havia aconseguit allò que desitjava. Va marxar molt agraït.

Paquita (22 novembre 2009) 

                                                                                                                   

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article