Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

L'Antònia

L'Antònia

El fet de vida fa aproximadament quatre anys que va succeir però ha quedat molt gravat dins del meu cor i m’ acompanya des d’aleshores.

Sempre m'havia cridat l'atenció l’Antònia, una gitana de dol rigorós, primeta, petita, d'aparença feble i per la imatge externa molt entrada en anys. És vídua i mare de cinc fills: la Puri que va morir d'una sobredosi fa anys vivia a Tortosa, tenia dos fills i el seu marit també drogoaddicte la maltractava contínuament; va ser nena del Grup Juvenil i la seva vida va ser un viacrucis; la Carme que és deficient mental i està internada en un centre a Lleida; el Carles que és alcohòlic, viu a la nostra escala, té cinc fills i la gran majoria amb problemes psicològics, sovint es separa de la seva dona però aviat tornen a estar junts; l’Antònia, a la qual tots coneixem per la Pili, també viu en la nostra escala i en aquests moments es troba de reallotjament després d'haver comprat el pis a un altre gitano i ara no té dret a res.
 
Durant diversos anys l’Antònia pujava contínuament, després del mercat, a Lleida per visitar la Puri o per portar a la Carme a casa el cap de setmana; semblava que entre Lleida, Tortosa i el barri no hagués distància. Amb els nebots les coses no li han anat molt millor: dels dos fills de la Puri que vivien amb ella al barri la Generalitat li van treure la guàrdia i custòdia i ara estan internats en un centre; els fills del Carles la majoria tenen un cert retard mental, la seva escolarització ha estat molt precària i viuen d'anar amb el farcell al mercat; els de la Pepi ja han deixat l'escola i algun d'ells van amb companyies poc recomanables.

L’Antònia va quedar vídua molt jove i va ser ella sola la que ha tirat endavant amb tota la família. És una persona alegre, dinàmica, senzilla i molt acollidora. És el centre de la família i estimada i respectada per la gent del barri.
 
Dins de tot aquest cúmul de desgràcies el cert és que la vida es pot complicar encara més i això va arribar el dia en què Joan, el fill petit del Carles, després de tornar de colònies va caure malalt. Al principi no sabia el que tenia però poc a poc i després de fer-li proves i de descartar possibilitats van descobrir que tenia leucèmia. El van internar en un Hospital de Barcelona i allà va passar diversos mesos entre la vida i la mort. Hi van haver moments de desànim, d'enfonsament, de veure-ho tot negre i també d'esperança. Joan va ser sotmès a un trasplantament de medul·la donada pel Pau, el seu germà, i va passar temps aïllat en una habitació. Durant aquest temps l’Antònia totes les tardes  les passava a l'hospital. Al final del dia sempre tenia un moment per anar a pregar a l'Església. S'asseia al final i en la foscor i la proximitat de Déu trobava pau i assossec al seu cor. Es va fer amiga del capellà de l'Hospital que sempre esperava que sortís ella per tancar l'església. L’Antònia deia que estaria amb el seu bon Pare Déu que l'estimava molt. Curiosament molt poques vegades la vaig veure a la parròquia.
 
Va ser durant aquest temps que vam començar a parlar i a entablir amistat. L'hospital fa que es trenquin barreres entre les persones i tots ens sentim més propers. Al principi parlàvem de com estava en Joan i com evolucionava, de com anaven les coses pel mercat i el barri. Poc a poc va anar naixent la confiança entre els dos i parlàvem de coses més personals, compartint les nostres vides. Un dia per animar-la una mica li vaig dir que estigués tranquil·la que ella era molt amiga de Déu, que tenia una gran fe i que Déu segur que l'ajudaria. Ella em va comentar amb gran senzillesa que: “Déu era el seu bon Pare, que l'estimava moltíssim i que acceptava tot el que li havia enviat. Déu sempre sap el que fa!; Com vols que em rebel·li en contra d’ell!; El que demano és que em doni forces per suportar-ho tot i animar als meus fills”. Davant aquelles paraules em vaig quedar impressionat i sense saber el què dir.

L’Antònia és una dona forta a la que la vida l'ha ajudat a forjar la seva personalitat, a donar profunditat a la seva fe i a no deixar-se vèncer per les dificultats.

Em recorda a tantes dones fortes que apareixen en la Bíblia i sobretot em recorda a la vídua de l'evangeli que va al Temple i tira dues monedes de poc valor en el cofre de les ofrenes (MC12 ,41-44; Lc 21,1 - 4) mentre que molts rics tiraven en quantitat. Jesús lloa a la vídua ja que el que ha fet fora no era el que li sobrava sinó el que necessitava per viure. L’Antònia és aquesta vídua de l'evangeli que ho dóna tot i és model de confiança en Déu. Enmig de les seves desgràcies, que no són poques, ella se sent confiada, tranquil·la, segura, perquè se sap estimada i en mans de Déu. L’Antònia és per a mi evangeli vivent, per a la que l’evangeli és Bona Nova i sobretot vida.
 
Gràcies Senyor per l’Antònia, per la gent senzilla, pels pobres que ens evangelitzen; ells ens ajuden a descobrir, a madurar i aprofundir la nostra fe. L’Antònia segueix vivint al barri, la seva vida segueix sent dura i difícil, té cura d'ella amb immens amor de Pare. Beneeix-la amb el do de la fe, dóna-li forces per afrontar el dia a dia i saviesa per saber tenir cura de la seva família. Mantingues: la seva alegria, les seves ganes de viure, de ser feliç i de gaudir de la vida. En els moments de desànim mostra't proper i afectuós amb ella, dóna-li forces per aixecar-se i seguir endavant.

Gràcies Senyor per l’Antònia, la Carme, la Remei, l’Àngels ... per tantes dones senzilles que són evangeli vivent. Et demano per tots nosaltres, concediu-nos una fe profunda i que prediquem més amb la nostra vida que amb les nostres paraules.


Jesús M. 

                                                                                                                   

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article