Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Viure a Fons

 

Material setmanal per a la pregària i la reflexió a partir de l’evangeli de cada diumenge.

 

Veure anteriors

LLEGEIXO LA PARAULA

Lc 12, 32-48

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra.» Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja.” I efectivament, la pluja arriba. I qual el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor.” I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?»

 

Pels camins de Galilea Jesús s'esforçava per encomanar el «foc» que cremava en el seu cor. En la tradició cristiana han quedat petjades diverses del seu desig. Lucas ho recull així: «He vingut a calar foc a la terra. Tant de bo estigués ja encesa! ».

Jesús desitja que el foc que porta dins prengui de veritat, que no ho apagui ningú sinó que s'estengui per tota la terra i que el món sencer es cremi. Qui s'aproxima a Jesús amb els ulls oberts i el cor encès, va descobrint que el «foc» que crema al seu interior és la passió per Déu i la compassió pels que pateixen. Això és el que el mou, el motiva i li fa viure buscant el Regne de Déu i la seva justícia fins a la mort.

Aquesta passió per Déu i pels pobres ve de Jesús i només s'encén en els seus seguidors al contacte del seu evangeli i del seu esperit renovador. Va més enllà del que és convencional. Poc té a veure amb la rutina del bon ordre i la fredor del normatiu. Sense aquest foc, la vida cristiana acaba extingint-se.

Les paraules de Jesús ens conviden a deixar-nos encendre pel seu Esperit sense perdre'ns en qüestions secundàries i perifèriques.

Senyor, que no posi més barreres,

més tallafocs,

a la teva Paraula, a l'Evangeli.

Que els qui m'envolten sentin

el foc acollidor

de qui viu segons la teva Paraula.

Que, com succeeix quan

un mira el foc en una xemeneia,

em deixi hipnotitzar pel teu missatge.

Il·lumina Senyor,

amb la llum de la teva Paraula,

cada racó de la meva vida.

LLEGEIXO LA PARAULA

Lc 12, 32-48

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor. »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.» [Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?» El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: «El meu amo triga a venir», i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més.»]

 

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article